Desprès de les darreres nevades i de la baixada de les temperatures, sembla que l’ inici de la temporada és imminent. Abans de fer les primeres baixades, hauríem de fer una sèrie d’exercicis, a mode d’escalfament.

En l’esquí alpí la propiocepció i l’estabilitat són de vital importància, ja que els esquiadors estan en constant moviment. Per tant, si es treballa bé la musculatura abdominal profunda, el rendiment esportiu millorarà. T’expliquem la manera de fer-ho.

L’esquí alpí actual s’ha convertit en una disciplina esportiva en què la condició física del practicant ha assolit un paper més important del que tenia abans. Aquest fet es deu principalment a l’evolució del material, la recerca de l’esquiador de noves experiències i noves sensacions i la preocupació de les estacions d’esquí per tenir un estat de les pistes perfecte per tal que els usuaris en puguin gau- dir al màxim.

Aquest article pretén afegir contingut al treball de la musculatura abdominal. Com veureu a continuació és un tema prou important per entendre que només es limita als quadradets de la panxa. És interessant conèixer aquest tema si volem estar sans, sentir-nos bé i practicar amb més facilitat i seguretat el nostre esport preferit.

Aquest article pretén afegir contingut al treball de l’equilibri, ja que és la base dels nostres esports. Cal definir bé aquesta capacitat, veure les variables que l’afecten i establir algunes pautes per millorar-lo.

A continuació proposem una guia per tal que la propera Marxa Beret sigui una mica millor que l’anterior, i així anar progressant any rere any. Segons el nivell de cadascú, i seguint unes pautes senzilles, l’objectiu que us marqueu és possible!

Els exercicis que tots coneixem com a estiraments són, en realitat, molt variats, engloben molts tipus d’exercicis diferents i ens poden ajudar en molts aspectes. Cal conèixer per què s’han de fer i com, i entendre que són complements imprescindibles per a l’entrenament.

Aquesta frase us pot semblar excessiva, potser sí, però hem de tenir molt en compte els dos moments claus de la temporada: les primeres i les últimes esquiades. En aquest darrer article repassarem les condicions de la pràctica de l’esquí alpí quan ja s’acosta la primavera i mirarem d’establir algunes pautes per a tots els esquiadors fanàtics que no marxem fins que ens fan fora de les pistes.

Ja hem parlat força vegades en aquesta secció de la necessitat de preparar-nos per la competició o la jornada d’esquí alpí. Com que ja sabem els motius i els avantatges de fer un bon escalfament, aquesta vegada ens centrarem en els exercicis concrets.

Ja arribem una altra vegada als darrers instants de la temporada. És el moment d’aprofitar la singularitat d’aquest moment: neu diferent, dies més llargs, ja no hi ha competicions. I després a canviar d’activitat, per poder començar a pensar de nou en la neu amb les energies renovades!

Què hem de fer abans i després de l’estada a pistes per gaudir encara més de l’esquí? Anem a fer un repàs dels aspectes que cal tenir en compte per passar un dia fantàstic o per treure el màxim rendiment en els entrenaments o competicions!

Pals educatius, exercicis analítics... de tant en tant cal oblidar-se de la tècnica estricta! Les pistes d’esquí ens donen recursos per treballar-ho tot, cal obrir els ulls a les moltíssimes possibilitats de treball!

Tenim la tendència a voler córrer molt! Si els objectius, dels pares o entrenadors, són de futur esquiador d’alt nivell ens oblidem de certes etapes del creixement dels infants. I, encara que no pensem en el futur, volem que de seguida baixin pistes amb forts pendents!

L’esquí de fons és un dels esports més complets, per si sol o com a complement d’una altra activitat. Amb quatre idees clares podrem gaudir-ne i treure’n el màxim profit sigui quin sigui el nostre objectiu.

Pots imaginar-te un rodeo 9 el primer dia de la temporada? Pots imaginar- te que l’esquena suporta totes les caigudes com si res no hagués passat? Pots imaginar-te que el half es fa petit i el dia massa curt? Tot això i molt més pot ser realitat, només cal posar-se les piles i moure una mica el cul!

Com ja hem anat comentant en anteriors articles, una mica de preparació ens permetrà gaudir més de l’esquí i alhora evitar lesions. En aquesta ocasió donarem alguns consells sobre l’entrenament de les cames, què podem fer i per què.

Passada ja la calor, tornem a adreçar-nos als lectors d’aquesta secció amb la intenció d’apuntar alguns temes importants per la bona pràctica dels esports de neu. I tal com vam fer la temporada passada, iniciem aquesta primera revista fent èmfasi en la necessitat de preparar-nos una mica abans que arribi la neu.

Ens agradi o no les lesions hi són presents en el món dels esports d'hivern, i d'un temps ençà encara més. Cadascun d'ells té les seves prò- pies, les que són més característiques, però això no vol dir que no s'hagi de parlar d'elles, de conèixer quines són les seves conseqüències i de saber com es poden evitar. I això és el que fem en aquest extens article, tant en l'esquí alpí com en el surf de neu; deixant per a una propera ocasió el tema de l'esquí de fons.

Tant si t’agafes l’esquí i els esports d’hivern en el seu conjunt com una estona de lleure, com una manera de divertir-te, com si te’ls prens gairebé de manera professional, sempre cal fer uns exercicis d’escalfament per posar el cos a punt i gaudir més i millor de la pràctica esportiva.

A les portes de l’inici de la temporada fem un repàs de les necessitats físiques de l’esquí alpí de competició i de les activitats i formes possibles per entrenar-les. Com sempre, no s'ha de voler anar massa ràpid, sinó pas a pas, seguir els consells de l'entrenador i del preparador físic. I no estaria de més fer-se un exàmen mèdic abans de fer algun pas en fals.

Aquest és un truc senzill, que només demana un nivell mig-baix, i que, a més, pot practicar-se en diferents mòduls, com ara el migtub, els salts o els quarts.

Hi ha qui s’afaita a mà i qui confia la suavitat de la seva pell a l’electricitat. Els derrapadors ténen clar que després de la seva passada, les galtes dels estadis han d’estar immaculades.

A veure si t’atreveixes amb aquest exercici de màxima dificultat, amb la dificultat que té com a escenari un fora pista de primera.

La història i l’evolució de l'esquí de fons, les necessitats d’oci, el marcatge de les pistes i els nous materials cada cop més lleugers han convertit el que originalment era un mitjà de desplaçament en un esport popular que actualment es practica en dues tècniques diferents: la clàssica i la de patinador.

Pista, forapista, ascensos de travessa, excursions d’esquí nòrdic (backcountry). Això i molt més és el telemarc, la tècnica de descens bàsica de la qual va néixer l'esquí alpí. Però tot torna, és el cicle kàrmic de la vida que ens brinda la possibilitat de viure l'esquí amb taló lliure amb el sofisticat material del segle XXI. És l'esport de neu més polivalent que et pot treure de la mediocritat de l'alpí o de l'obligada moda del surf de neu.

Què no t'emboliquin! Preguntar a algú no adequat per la dificultat de quelcom, pot ser una de les pitjors coses que es poden fer a la neu. Per això, el millor és intentar, des del principi del nostre aprenentatge en el forapista, ser capaços d'entendre el vessant i conèixer les nostres possibilitats. Evidentment, hi ha experts o professionals que sí que són d'allò més adequat per consultar-los, així i tot , cal pensar que sempre serà una interpretació personal de quelcom molt variable.

La neu primavera ofereix la possibilitat de deixar les traces al matí i fruir de les activitats alternatives a la tarda. Tot i això, la recta final de la temporada blanca es tradueix en una bona oportunitat per a la pràctica de l’esquí i surf de neu. Un mínim de prudència i l'elecció del millor pendent seran suficients per gaudir de l’esport blanc.

Cal dir que els bamps no estan de moda. Les estacions acostumen a trepitjar totes les pistes cada nit, els esquís de càrving volen terrenys llisos i l’estil lliure actual renega de les competicions de bamps de tota la vida. Però aquestes protuberàncies de neu causades pel pas dels esquiadors encara es poden trobar en pistes molt pendents on no hi passen les màquines, en especial els anys de molta neu.

En podeu dir freeride, però de tota a vida s’ha conegut com a forapista. Provoca el recel de molts esquiadors, que prefereixen la comoditat de la màquina trepitjaneu a la incertesa dels terrenys no preparats. En aquest article proposem un forapista assequible a ots els esquiadors.

Un professor és indicat per a aquells que comencen i volen fer les seves primeres baixades, però també per als qui volen perfeccionar el seu estil. Ningú no neix ensenyat.

T'avorreix l'esquiar en pista, estàs fart de passar pals? T'aclaparen les cues en els remuntadors? T'agrada passar més estona en l'aire que a la neu? T'agrada l'altura? Aleshores, ets un radical, el teu és l’estil lliure.

Si tens problemes a l'hora de conduir un gir obert està clar que falla alguna cosa. Per corregir aquest problema i que les coses vagin millor, caldria analitzar les dues possibles causes: la tècnica i l'equip. Poden ser les dues o una a una per separat. Aquí veurem alguns dels problemes habituals i com els afecten les fallades tècniques o les de material. Els problemes tècnics es corregeixen fàcilment amb l'ajut d'un monitor, mentre que els de material (suposem que el teu equip és correcte) fent-ne un bon ús. Entrem en matèria i vegem si esbrines en quina de les dues parts es troba el teu error.

D’acord que el que sembla que està en alça és l’estil lliure, pujar-se a les baranes i fer tota mena de numerets als parcs de neu, però, per més que es vulgui infravalorar, no hi ha res com el forapista.

​

Els infants són tant o més persones que els adults, i tenen les seves pròpies emocions. No són tant sols uns adults de mida reduïda. Per tant, i com molt bé es pot pensar, el seu univers és diferent del de la resta d’esquiadors. I, sigui quina sigui aquesta galàxia en què es troben, a molts adults els agrada pensar que els infants no tenen cap mena de temor a calçar-se uns esquís o una planxa i començar a lliscar.

Encara no has sentit parlar del càrving. Doncs ja és hora, ja que avui dia tots els esquís són d’aquesta mena, i hauries d’estar content, ja que la tecnologia aplicada en els esquís fa que esquiar sigui més fàcil i divertit. No t’ho creus? Segueix llegint i veuràs.

Et consideres eslalomista o velocista? Quines creus que són les disciplines que et van millor en funció de les teves característiques físiques i tècniques?

La victòria, ser millor que els altres, cada cop està més complicat. Les posicions del podi es decideixen per unes dècimes, les quals es poden perdre o guanyar, en funció de si es manté una bona posició de velocitat o no.

Els primers metres d’una cursa són bàsics en l’òptim desenvolupament d’una prova. Amb una bona sortida tenim molt de guanyat, però un mal inici ens pot condicionar del tot el desenvolupament.

Una mala posició en l’entrada, negociació i sortida d’un viratge, amb un excés de velocitat i un mal recolzament dels esquís, pot provocar la caiguda que mai hauríem volgut.

Exposarem d'una forma bàsica els aspectes tècnics perquè un esquiador pugui afrontar un traçat de competició amb garanties d'è- xit. Per això, abans de posar un esquiador en un traçat, hem de disposar a l'esquiador perquè sigui capaç d'afrontar qualsevol tipus de pista amb una tècnica correcta que podem definir dins dels paràmetres següents:

Com molt bé indica el seu nom, els obridors són els encarregats d’encetar el pastís. Són els primers a baixar per una pista de competició i verificar el bon estat del traçat. Darrere seu ja comença l’espectacle, però, com es trien aquests corredors? Quina és la seva tasca primordial? Quins entrebancs es troben? La resposta a aquestes i altres preguntes a continuació.

Si important és tenir el material en bon estat i la sola dels esquís adeqüada a les característiques de la neu, la forma com negociem els primers metres ens dirà molt de si la nostra baixada serà exitosa o si, pel contrari, serà uina més dins del nostre historial.

Aprèn a llegir les teves empremtes per millorar el teu rendiment. Quan les c o ndici o ns s ó n justes, les empremtes deixades a la neu et poden ensenyar el punt on et vas passar, c om l ’esquí va ser pressi o nat amb excés o c om d’equilibrades han estat les teves traces.

Existeixen moltes formes d’entendre la tècnica, però si entre totes elles una és universal, és la que ens permet esquiar amb la màxima seguretat. Tot seguit expliquem les qualitats tècniques més importants i com desenvolupar-les per mitjà d’uns exercicis que ens permetran esquiar més segur. I, tot això, a partir de la informació que ens ha aportat el Navman Sport.Tool A300, un dispositiu GPS per a mesurar el rendiment esportiu, i especialment pensat per a la pràctica de l’esquí.

Les diferents modalitats en les competicions d’esquí alpí han de complir un conjunt de característiques que vénen regulades per la Federació Internacional d’Esquí (FIS) en funció dels desnivells de cada pista i també de les edats i gènere dels competidors.

Estàs cansat de veure com els teus rivals t’esgarrapen unes dècimes que sempre acaben de ser decisives? Estàs desesperat perquè ja no saps què fer perquè els teus esquís llisquin més ràpid, perquè no saps com dimonis baixar més ràpid que la resta de competidors? No t’amoïnis i segueix llegint, potser et podem donar un cop de mà. T'indiquem quina és la millor forma a l'hora d'acabar una corba i enllaçar amb la següent, quina és la pressió que has d'exercir sobre els esquís, com has de posicionar el cos o com s'han d'executar els moviments de transició d'una acció a una altra. Un seguit de paraules que et facilitaran la feina, millorant les teves prestacions i, indirectament, fent que gaudeixis més de la baixada. I, a major plaer, millors resultats.

En l'esquí, els salts són considerats les parts on l’esquiador vola per l’aire, com a conseqüència d’un brusc canvi de pendent, que força a l’esquiador a perdre el contacte amb el terreny. Normalment, un esquiador vola tant sols quan assoleix una certa velocitat i sempre quan es troba davant un canvi de pendent.

En anteriors capítols ja hem vist els aspectes tècnics per a què un esquiador pugui afrontar un traçat de competició amb garanties d’èxit. Per aquesta raó només fèiem esment a la posició de l’esquiador –cos, cames i braços–, i als mecanismes que actuen: inclinació i angulació. Tot seguit veurem la línia de competició en un traçat.

De la importància d’una bona sortida depèn en gran mesura el resultat d’una cursa. Ningú neix ensenyat i una sortida s’ha d’entrenar tant o més que el pas d’una porta o l’encadenament de viratges.

No tenen una cabuda per a milers de persones. Tampoc tenen gespa ni el punt de penal marcat, ni jutges de línia marcant el fora de joc. Però els estadis de competició de les estacions d’esquí catalanes i andorranes compleixen amb escreix la feina que d’ells s’espera. Són pocs, però ben avinguts. Són els que hi ha, i gràcies a ells, i a la feina que fan els centres hivernals i els clubs, el calendari català pot oferir una imatge tant bona com la que ve oferint en les darreres temporades.