Poder fer una escapada al paradís de l’esquí que és la Columbia Britànica, experimentar noves sensacions a les Rocalloses, practicar el ‘cat-walk’... Si vols pots, només cal proposar-s’ho i proposar-ho als teus socis de viatge... Biel Roda va apostar i va guanyar.

Eric Villalón, diversos cops campió paralímpic d’esquí, només té un 5% de visió. Jesús Noriega, professional del màrqueting, va néixer sense la mà dreta; i Xavier Valbuena, professor de biologia al Col·legi Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, va perdre una cama en un accident de moto. Tots tres, amb l’ajuda de dos guies i uns esquís als peus, van liderar el projecte Pol Sud Sense Límits, el qual van protagonitzar del 9 al 20 de gener de 2009.

A la conquesta del Puig Falcó, de 2.751 metres, per després desafiar-lo i descendir amb els esquís o la planxa, buscant la línia més maca i la més arriscada. 20 riders van protagonitzar la primera Freeridexperience de Boí Taüll, en una mostra que al nostre Pirineu també tenim bons freeriders i bons cims per conquerir.

Fredrik Ericsson és un aventurer, un esquiador sense fronteres ni límits, que es transforma quan es calça uns esquís. Tenim de fa temps una bona relació, i per això de tant en tant ens proposa algun reportatge interessant, com aquest en què el seu company de viatge, el fotògraf especialitzat en forapista Fredrik Schenholm, ens explica l’aventura d’esquiar al volcà Etna.

A tots ens agraden els reptes, però hi ha reptes i reptes, i el que se li va posar entre cella i cella a l’eslovè Davo Karnicar no estava a l’abast de tots els mortals. Bé, sempre i quan no consideris que reuneixes les òptimes condicions per pujar les muntanyes més altes dels set c o ntinents i baixar- les esquiant. Des del passat mes de novembre, Davo serà recordat com l’home que va arribar al cim del món i que el va descendir esquiant a la història.

Fa tretze anys va néixer la primera edició del Verbier Freeride Xtreme, la competició referent de forapista. Aquesta temporada, els organitzadors, esportistes i la indústria freeride han unit forces i han creat la primera edició del Freeride World Tour (FWT). Consta de cinc proves: USA, Rússia, Alps, França i Suïssa. Ja s’han disputat dues curses, i a Esports d’Hivern no podíem ser aliens a l’espectacularitat d’aquestes competicions.

Sis amants de l’esquí de muntanya van protagonitzar una de les fites de tot bon practicant d’aquesta romàntica modalitat: poder lliscar la sola dels seus esquís per la Silvretta, una zona dels Alps suïssos amb unes possibilitats immenses per l’esquí de travessa.

Deixant enrere l’enyorada França, els cinc protagonistes d’aquesta història van cobrir la distància de 3.500 quilò- metres per viure una experiència que mai se’ls oblidaria. Ni a ells ni a cap de nosaltres que prengués part en una aventura que consistís a fer que la sola dels nostres esquís i planxes pels millors paratge del nord del cercle àrtic, al cor de Lapònia.

La 12a edició del llegendari O’Neill Xtreme by Powerade va tornar a reunir els millors freeriders d’esquí del snowboard a finals del passat mes de març al vessant nord del pic Bec de Rosses, el sostre del centre suís d’esquí de Verbier.

Quan et deleitis amb aquestes imatges, hi haurà uns quants afortunats que les hauran pogut contemplar in situ en una exposició a Aspen, Colorado, on es mostren les millors 50 fotos d’acció i aventura d’aquesta competició.

Nosaltres venim del món de l’esquí alpí. Els caps de setmana de l’hivern i les vacances de Nadal i Setmana Santa practiquem aquest esport a les di ferents estaci o ns de la Cerdanya i d’Andorra, juntament amb les nostres famílies. Alguns de n o saltres hem estat o estem vinculats amb l’esquí de competició.

Si t’ha sorprès l’anunci que la marca Schöffel, importada per Gregal Sport, ha fet a les principals revistes de neu del país, on apareixien els rostres d’uns portadors del Karakoram vestits amb el material de treball dels professors de l’Era Escola de Baqueira que patrocina Telefónica, ara t’expliquem quina ha estat la història i el per què d’aquest anunci.

Després que el passat hivern no es pogués dur a terme aquesta espectacular competició a causa del mal temps, per fi els esquiadors amb més pebrots es van desplaçar fins als Alps italians per prendre part en l’espectacular i arriscat Red Bull Snowthrill Monterosa.

Qui deia que les segones parts no eren mai bones, hauria de conèixer Nicolas Vanier. Aquest aventurer va dur a terme una expedició a Sibèria el 1990, i li va agradar tant que va jurar que hi tornaria. I va tornar per protagonitzar una d’aquelles històries que donarien per ser portades al cinema per un gran director de pel·lícules d’aventura. Per travessar Sibèria amb l'única companyia de deu gossos. Per recó- rrer 8.000 quilòmetres en 127 dies.

Fa ja uns anys que es practica a nivell particular i de manera molt discreta, una nova modalitat d’estel de tracció (kite) a Europa i a tot el món, que no es fa a l'aigua o a terra, si no que es fa a la neu. Es diu snowkite o kiteski, segons qui el practiqui, un surfista o un esquiador, però generalment se li diu SNOWKITE. és a dir surf de neu amb estel El que segur tenen en comú els dos usuaris és la neu i un estel (kite), i tant se val el que et posis als peus.

Per fortuna, el bon amic de Dafffi, Gerard Sol, va sortir ilés de l’allau que va patir la passada temporada. Pitjor sort va patir el seu amic Jordi. Va salvar la vida, però va tornar amb una cama feta trosets. El que segueix és l’esfaraidor relat del Gerard. En primera persona. En la veu que demanen les bones històries. Les que necessiten del silenci i de la llum de la tauleta de nit o de la companyia de la llar de foc per a ser viscudes com cal, a flor de pell.

En aquesta entrega us presentem en exclusiva el primer descens mundial en surf de neu del Shivling, un cim de 6.500 metres que hi ha a la zona de l’Himàlaia del Garwhal, i que està protagonitzat pel gironí Jordi Tosas. Tot un aventurer, amant de la muntanya, a qui li encanta transmetre la seva passió per la natura a la resta de persones i qui té un currículum impressionant i una agenda plena de propers reptes. Però aquests ja formen part d’un altre somni.

En els darrers anys són moltes les persones que s’apropen a la muntanya per gaudir d’una jornada de passeig, més o menys llarga i més o menys complicada, de raquetes de neu. Les estacions d’esquí ho saben i bona part d’elles ofereixen aquesta activitat a tots els qui ho desitgin.

Pujar una muntanya amb esquís és una de les activitats més fascinants que ens ofereix l’alta muntanya a l’hivern, especialitat on gaudirem dins d’un món de llibertat absoluta, envoltats per muntanyes i valls meravelloses que ens semblaran més verges que mai.

L'alpinista, guia i explorador polar català Carles Gel i el castellà José Mijares van travessar Grenlàndia d'oest a est amb esquís, arrossegant l'equip en pesats trineus. D'aquesta manera, en 26 dies van traçar una línia de gairebé 700 km damunt el casquet polar, el temut inlandsis, un dels llocs més inhòspits de la Terra. Aquest és el diari de Carles Gel, el primer català que ha completat una gran travessa polar de la història.

Nou vegades he estat a Finlàndia, a la vora del Bàltic, a l’alçada del golf de Bòtnia. Vuit vegades he pensat en una travessia que creui aquest mar congelat fins a Suècia. Així que avui, 3 de març del 2003, quatre anys després de somiar, somiar i somiar fins a la sacietat amb aquesta expedició, em sento emocionat, quasi diria que eufòric.

Si la Pirena ens sembla ja tot un repte, la Finnmarkslöpet de Noruega, és molt més que això. Es tracta d’una cursa de llarga distància, una de les que té més renom i també de les més dures. La darrera edició va tenir lloc del 8 al 15 del passat mes de març. Hi van prendre part un total, entre les dues categories, 29 trineus; i entre ells, hi havia el de Miquel Àngel Martínez. La que segueix és la seva aventura.

Ja fa temps que l’equip de TGR va començar a filmar les seves aventures. Des de 1996 han anat transmetent-nos l’evolució del món de l’esquí d’estil lliure (freeskiing) i del surf de neu a través de la pantalla mentre nosaltres, còmodament asseguts al sofà, somniàvem i ens carregàvem d’emocions fortes davant les seves imatges.

Val la pena descobrir les Neiges Catalanes, doncs s’hi barregen muntanya i autenticitat. Lluny dels grans dominis esquiables tradicionals, en aquest conjunt d’estacions dels Pirineus Orientals hi trobareu esquí, alta muntanya, aventura i relax.

Imponents muntanyes de quatre mil metres d’alçada, glaceres a l’abast de la mà, cel blau... Si estàs pensant en un destí únic, al cor dels Alps suïssos, SaasFee i la Vall de Saas és una elecció que hauries d’apuntar a la teva agenda ara mateix.

Els seus més de deu metres de neu anuals, la seva zona esquiable de més de 3.300 hectàrees o el seu vertiginós desnivell de 1.6 quilòmetres verticals. Aquestes són les xifres clau que diferencien aquesta mastodòntica estació, les que la van elevar a nivell olímpic i les que la situen any rere any com a 'millor estació d'esquí d'Amèrica del Nord.

Del 3 al 15 de febrer Val d’Isère acull el Campionat del Món d’Esquí Alpí. La passada temporada vàrem tenir l’oportunitat de visitar l’estació per a conèixer les feines que s’hi estaven fent, i aquest reportatge és el resultat de la nostra estada en un dels sempre recomanables paradisos blancs europeus.

Aquesta temp o rada d’hivern es p o t viure a Grandvalira una experiència del tot inoblidable: dormir en un iglú a més de 2.0 0 0 metres d’alçada, amb totes les comoditats d’un establiment hoteler en ús, però al mig de la muntanya, envoltat de neu i natura.

Davant la crisi que patien Espot Esquí i Port-Ainé la temporada passada es va decidir crear una nova societat explotadora, Gran Pallars, amb la implicació dels empresaris de la zona, per fer que aquest paradís natural tornés a viure la fal·lera de l’esquí que vivia en els moments de glòria.

A temperatura estival, en màniga curta i esquiant amb els cims més alts dels Alps davant nostre. No és fruit de la imaginació, sino de la muntanya. Són les glaceres i permeten fer servir els esquís també a l'estiu. Destí habitual d’esquiadors professionals i d’altres que no poden deixar de pensar en la neu, són també una bona opció per a les vacances estivals, gràcies a l’oferta esportiva d’apresquí i turística de la majoria dels dominis oberts. I són cada cop més una alternativa pels què fugen de les aglomeracions de les estacions d’esquí a l'hivern.

La Vall d’Aosta, regió muntanyenca del nord-oest d’Itàlia, té el privilegi d’allotjar els pics més alts del continent i dels Alps, com ara el Mont Blanc (4810 m), Monte Cervino (4.478 m), Monte Rosa (4637m) i Grand Paradiso (4061 m), oferint un total de 900 kilòmetres de pistes d’esquí alpí i 3 0 0 kilòmetres d’esquí nòrdic i convertint-se, de totes totes, en un dels paradisos europeus de l’esquí.

Més que qualsevol altra regió de vacances de neu, Kitzbühel simbolitza el romanticisme blanc, una aposta per l’esport en contacte amb la natura més vistosa. Arreu trobem el casi irreal ambient d’una històrica vila que es refugia sota les neus de l’hivern, indret únic i d’una transparent bellesa, alhora que ofereix superbes propostes en termes d’esport, diversió i un complert calendari d’esdeveniments internacionals. Elements que es combinen per fer de Kitzbühel, any rere any, el destí número ú en vacances d’hivern. Capbussa’t en aquest món encantat d’il·limitades possibilitats! Així diu l’eslò- gan d’aquest País de les meravelles.

La pregunta del mi l i ó : Existeix el forapista segur? La resposta universalment acceptada és que no i s'adorna amb una sèrie de consells. Primer per convèncer l'interrogador que no ho practiqui i, després, perquè si no hi ha més remei es dugui a terme amb el màxim de mitjans de suport possible, però l'estació suïssa de Zinal ha inventat el forapista segur.

Si Crans-Montana és Ski&Golf, Leukerbad és Ski&Wellness. Durant quaranta anys, fins que fa poc la Seguretat Social suïssa decidí deixar de córrer amb la despesa, totes les cures que requerien tractament i rehabilitació a balneari es feien a Leukerbad –com ara tractament de malalties musculars i òssies, rehabilitacions traumatològiques, etc-. Pot sobtar, però el nombre de pernoctacions de Leukerbad no ha disminuït, és poc menys d’un milió a l’any. No per res, es tracta d’un destí turístic situat entre els top-cinc del Valais, encara que la gran majoria de visitants provinguin del propi país.

Imagina un poblet de l’autèntic oest americà amb cases de tots els colors. Llavors envolta’l de muntanyes de 3.000 metres, plenes de natura salvatge i situa-hi a la vora una modesta estació amb algunes de les traçades esquiables més atrevides del món. Ara cobreix-ho tot amb uns quants metres de la millor neu seca i... deixa de somniar, perquè aquest lloc existeix. Es diu Crested Butte.

La llunyania imaginària d’Eslovènia es resol un cop la ubiquem al mapa d’Europa. Emplaçada entre Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia podem considerar-la frontissa de dos móns cada vegada més propers. Membre de la Unió Europea i a l’espera d’entrar en la zona Euro el proper 2007, Eslovènia ofereix als amants de la neu sensacions en vies d’extinció.

Qui t’ha dit que la temporada d’esquí s’acaba a l’abril? Que un cop passi Setmana Santa ja pots dur el teu material al taller, buscar un altre esport per fer i oblidar-te de la neu fins al proper novembre. Fes el que vulguis, però si vols allargar la temporada ara t’apropem bona part dels camps que es duen a terme aquest estiu.

De Barcelona a l’estació europea somiada en un mínim de dues hores i un màxim de quatre. Barcelona-Ginebra: hora i mitja. Barcelona-Salzburg: dues hores, i GironaMilà i d’allà a les Dolomites: hora i trenta-cinc, i per un preu més que econòmic: Barcelona-Ginebra amb Easy Jet, des de 29,99 euros per trajecte. BarcelonaSalzburg amb Skyeurope, des de 25, i Girona-Milà: gratis! Què, encara no has connectat l’ordinador per fer la reserva dels billets via ‘on line’.

Fer heliesquí o helisurf al Canadà permet descobrir una nova dimensió. La de terrenys interminables i neu pols fins a la cintura combinat amb una excepcional qualitat d’allotjament.

A Zell am See i Kaprun simplement hi ha molt a fer i a veure. Un variat programa d’activitats de lleure i uns allotjaments de primera classe fan de les vacances a l’Europa Sportregion una experiència inoblidable. Famílies amb criatures, parelles i persones de totes les edats tindran les vacances a la seva mida.

En els darrers anys són moltes les persones que s’apropen a la muntanya per gaudir d’una jornada de passeig, més o menys llarga i més o menys complicada, de raquetes de neu. Les estacions d’esquí ho saben i bona part d’elles ofereixen aquesta activitat a tots els qui ho desitgin.

Cada estació es distingeix per alguna cosa. Crans-Montana ho fa al voltant de les dues activitats que defineixen el seu eslògan Dimensió Absoluta: esquí, golf, sol i aire, diuen que el millor de Suïssa. Pot sobtar que una estació de neu ho faci reclamant-se del sol, però Crans-Montana és abans de tot una gran terrassa natural encarada al sud on la natura ens ofereixe el millor d’ella mateixa. Tant és així que, a diferència de la majoria de estacions es practiquen tantes activitats d’hivern com d’estiu, algunes tant singulars com l’esquí nàutic a l’anomenat Estany Long.

Vols gaudir de la muntanya, però també vols esquiar, o surfejar, fer travesses amb raquetes pel bosc o fins a la veïna Suïssa per alta muntanya, tot sense aglomeracions, però també vols gaudir de les peculiaritats culturals d'un dels racons més bells dels Alps, estar a prop dels llacs del Piemont...?

Verbier es troba a la regió de Val de Bagnes dins el Valais suís francòfon. La comuna de Bagnes és la més amplia de Suïssa, amb una superfície de 296 km2, equivalent al cantó de Ginebra. Un terç del seu territori està compost de terres i boscos, més dos terços de roca i glaç, dels quals unes 20.00 hectàrees són inexplotables.

La ciutat de l’esquí És un petit somni. Els grecs xifraven en 100.000 els habitants idonis per a una ciutat. Amb 30.000 habitants més Innsbruck supera el model a l’estar envoltada per neu i pistes, sens dubte una de les ciutats més maques d’Europa.

De fet, la vall del Guissane ha estat des de la prehistòria via de pas cap a l’Isère i la Savoia. Després dels primers colonitzadors d’aquestes muntanyes, els pobles de caçadors i de pescadors celticoligurs, trobem nombroses traces d’ocupació de les legions romanes, le quals van passar moltes vegades cap a la Gàl·lia per aquests collats alpins.

Aspen/Snowmass és el fidel reflex del somni americà, del somni blanc, clar. Són 475 quilòmetres de pistes marcades i dividides en quatre zones independents, cobertes de la neu pols més seca que et puguis imaginar i amb una especial atenció pel detall gratament sorprenent. No queda a prop, en plenes muntanyes Rocalloses en l'estat de Colorado (EUA) (a quasi un dia de viatge entre avió i avió) i tampoc és barata. Val la pena? Doncs, sí i 1.000 vegades sí. Encara que només sigui una vegada en la vida, com el pelegrinatge a la Meca de tot bon musulmà, s'ha d'esquiar o surfejar a Aspen.

Poble de 5.500 habitants situat al sud-oest de Suïssa és l’estació més meridional d'aquest estat alpí. Això la protegeix dels forts vents, per la qual cosa fa que sigui una estació amb temporades llargues. A més, és una de les més antigues del món. El primer document històric que anomena Zermatt, data de 1280, fent-ho sota el nom de Pratobornum.

Secció de reportatges internacionals dedicats a explicar-vos les coses més interessants de les estacions que visitem. Segur que algunes ja les coneixeu, altres són l’indret somniat al qual mai heu trobat el moment d’anar, d’algunes no n’haureu sentit a parlar mai, esperem que després d’aquests reportatges vulgueu anar a descobrir-les totes.

Cada cop són més les estacions d’esquí que obren les seves portes a l’estiu. Saben que el turisme d’esports d’aventura i el gaudir de la natura d’una manera diferent cada cop té més adeptes i miren de seduir-los. Què, et deixes?