Les allaus són un fenomen natural a la muntanya. D’allaus sempre n’hi ha, el que passa és que aquestes ocupen les portades dels diaris quan per des- gràcia hi ha implicada alguna persona. Per evitar ser protagonista d’una trista notícia cal saber llegir les allaus, conèixer la muntanya, tenir dos dits de front i una mica de sort.

La marca Dainese ha arribat a un acord amb la Federació Internacional d’Esquí (FIS) per a la fase ini- cial de la recollida de dades, amb la finalitat de produir la plataforma D-air. Aquesta plataforma s’aplicaria a l’esquí alpí de velocitat, concretament a les disciplines del gegant i súper gegant.

Com va demostrar recentment el bicampió mundial de motos, Àlex Crivillé, no n’hi ha prou amb tenir cap i posar-se el casc, ja que és necessari que l’usuari de les motos, en aquest cas l’esquiador, faci compatible el cervell i el gas per evitar en la mesura del possible les situacions de risc, caigudes i accidents.

Sempre s’ha parlat del comportament correcte que s’ha de tenir en una estació d’esquí, i poques, de com ens hem de comportar en una estació de fons, quan hi ha una guia cívica de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM) que disposa d’un apartat específic.

Un esport de risc. Aquesta és la conclusió que s’extrau de l’estudi dut a terme per la Federació Internacional d’Esquí (FIS) al voltant de les lesions que pateixen els esportistes en el decurs d’una tempora- da a la Copa del Món.

Hi ha moltes situacions desagradables, absurdes i ximples, i algunes perilloses, que es produeixen en una estació d’esquí. Els set punts destacats en aquest miniarticle poden evitar-ne algunes d’aquestes situacions no gens agradables.

Quantes vegades has sentit com la teva mare et deia, si et compres unes ulleres de sol que siguin bones. Aquestes sàbies paraules no volen dir que et compris les més cares, sinó les que et garanteixen la màxima protecció a la neu davant la incidència dels rajos solars.

D’un temps ençà les estacions d’esquí van prenent consciència i temporada rera temporada donen més importància a la seguretat. Saben que avui dia hi ha més esportistes blancs que mai, que la tècnica actual afavoreix el ràpid aprenentatge i les altes velocitats i que no tothom es comporta com caldria.

Paral·lelament a l’evolució del material i la tècnica de l’esquí i el surf de neu, les lesions que es deriven d’aquestes pràctiques esportives també s’han anat modificat amb el pas de l temps.

És evident que les modalitats de forapista creixen temporada a temporada. Del que sempre ́se’n va dir forapista, rep avui diverses denominacions impulsades sobretot pel màrqueting. En tot cas, que se’n digui freeride, backcounty, freemountain... o forapista és bàsicament, una qüestió semàntica. El que és clar, és l'augment d'aficionats a lliscar amb planxa o esquís com més lluny de les pistes, millor. No obstant, també és manifesta la imperícia amb què actuen alguns d'ells en un mitjà potencialment perillós.

Molts factors són els que intervenen en el correcte desenvolupament d’una cursa. Molts són els factors que determinen la seguretat d’una competició, des de la condició física del propi esquiador, al personal que hi treballa o als elements de seguretat que inter- venen.

Afortunadament els remuntadors que avui dia mouen les persones amunt i avall de l’estació són del tot segurs. És gairebé impossible que pugui produir-se un accident, però la probabilitat sempre hi és i per tant s’ha d’estar preparat i saber que cal fer en cas de trobar-s’hi. I si no, només cal recordar a les nou persones que van morir al Tirol el passat setembre com a conseqüència de la caiguda d'un telefèric.

A veure, faré una pregunta una mica poca-solta? De totes les targetes i papers que portes a la cartera, quants neces- sites de veritat? Probablement en podries prescindir d’una bona part, però, si ets un practicant dels esports d’hivern, la que hauries de dur en un espai prioritari és la Targeneu, la targeta de serveis i assegurances de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).

En el correcte desenvolupament d’una cursa interve- nen molts factors, i grans, però la bona comunió entre ells és bàsica perquè tot surti perfecte. En aquest sentit, els darrers retocs que es duen a terme a l’estadi de competició són la cirereta que necessita el pastís més dolç de la millor pastisseria.

A vegades ens omplim la boca amb el nivell de les competicions d’esquí forapista que tenen lloc més enllà dels Pirineus i se’ns cau la bava amb les espec- taculars imatges que ens arriben, però a casa nostra també tenim competicions d’esquí forapista que no tenen res a envejar a cap altra. Dos bons exemples són El Dorado i la competició d’esquí forapista Andreu Sanàbria (FAS).